Pes: 80,9.
Nota: m'he despertat amb els genolls carregats. No m'ho esperava. Espero que sigui només que ahir no vaig fer bé els estiraments. Per si de cas, posposo una setmana més el fet d'augmentar 5 minuts (de 20 a 25) els dies de més esforç. Pel que porto llegit, la fase inicial és força important i és molt habitual cometre l'error de voler córrer massa (valgui l'expressió), mentre que allò que cal buscar no és assolir ràpidament majors distàncies ni velocitats sinó consolidar els ritmes d'entrenament fins que siguin ben normals per al cos. Vint minuts al dia em semblen ben poca cosa, sí, però també és veritat que no estava acostumat a fer-los 4 o 5 cops en una mateixa setmana. Paciència.
Córrer: a mitja tarda tenia mal de cap, i com que avui em tocava plegar a les 21h i demà treballo tot el dia, ja m'ensumava que en arribar a casa no tindria ganes de canviar-me, escalfar i sortir a córrer 20 minuts. Per això, he aprofitat que a les 21h estava ja escalfat per la feina i he tornat a casa alternant el córrer i el caminar ràpid, més o menys cada 100 metres o cada illa de cases, exercici que he pogut allargar 15 minuts i completar-lo pletòricament pujant els 4 pisos ben entonat (fa cosa d'un mes que em vaig prohibir d'agafar l'ascensor, i ja acostumo a arribar a casa sense tenir la respiració gaire afectada). Se m'ha fet força estrany córrer amb sandàlies, però a la gent se li deuria haver fet més estrany encara veure un paio corrents amb una ronyonera a la mà. Deurien pensar que li acabava de robar a algú, però és que se'm feien molt molestos els copets que em donava amb cadascun dels meus trots. Sort que no m'he trobat cap brigada anti-avalot anglesa, perquè m'hauria vist obligat a fer la meva sessió de velocitat molt abans que no tocava...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada